Desde CNT-AIT Tarragona mantenemos conflicto con la empresa de Coral
Vidal poniendo denuncias ante inspección de trabajo entre otras acciones
y próximos piquetes. La delegada sindical de CNT-AIT en el estanco nº
2 del Vendrell (Tarragona) está siendo objeto de acoso debido a que se
quieren deshacer de ella, sin pagarle ni la indemnización legal
correspondiente y con más de 10 años en la empresa substituirla por
otra persona con menor salario.

Este conflicto viene originado en el fondo , por qué la compañera delegada de cnt-ait, lleva más de 10 años trabajando en el citado establecimiento, tiene una edad según el modelo neoliberal  ya no es productiva, eso junto a que tiene un contrato anterior a la reforma laboral del último gobierno, hace que la empresa tome como opción , el acoso y derribo para que la trabajadora abandone su puesto de trabajo asi ellos se ahorran la correspondiente indemnización, es decir quieren que les salga gratis.

En los planes de la empresa, es primordial que se vaya la compañera por qué así podrá contratar trabajadorxs en precario, es decir contratos temporales de media jornada pero que hagan más horas de las contratadas con lo que el negocio es redondo.

El problema es que se han topado con la compañera que está dispuesta a defender su puesto de trabajo, ya que no queda otra.

La empresa después de mucho tiempo menospreciando a la compañera , se está empezando A dar cuenta de que se le están torciendo los planes iníciales, ya que ella tiene detrás a toda la organización confederal, y está viendo de que ha topado un muro.

El objetivo que nos marcamos como sindicato es llegar a resolver el problema sin llegar a la justicia burguesa, mediante la acción directa.

Por la emancipación de la clase obrera¡¡

Una vez más, presxs en lucha de diferentes puntos del Estado, están en
huelga de hambre colectiva entre los días 1 y 15 de mayo. El objetivo es
la reivindicación de una tabla de 14 puntos para conseguir una serie de
derechos. (más info en: http://tokata.info/)

Desde Tarragona, también hemos querido mostrar nuestro apoyo a lxs
compañerxs presxs, y contribuir a la difusión de esta huelga de hambre
en las calles.

Se ha colgado una pancarta de 8 x 3 metros en un tablón publicitario en
la A-7, a la altura del centro comercial Les Gavarres, en Tarragona
dirección Castellón. Donde se puede leer “1-15 de mayo. Huelga de
hambre. Presxs comunes en lucha”, para que no hubiera confusiones con
los llamados presos políticos catalanes, debido al contexto en el que
nos encontramos. También se han pegado mas de 100 carteles por las
calles de la ciudad.

Máximo apoyo a lxs que luchan. Abajo todos los muros.

INFORMA
El proper dimarts 7 de maig a les 10:30 hores, una de les nostres companyes serà jutjada
per objecció electoral. Al Jutjat Penal núm, 4 de Tarragona (C\Sant Antoni María Claret
nº 24)
EL motiu no és altre, que negar-se a participar com a segona suplent de presidenta a les
eleccions de 2016. La junta electoral, no va acceptar les al·legacions eximents que
aleshores la nostra companya va presentar, i per tant, ara aquesta objecció es considera
INSUBMISSIÓ.
Éssent el primer cas d´objecció a ser jutjat a Tarragona, des de CNT-AIT demanem
solidaritat a altres sindicats i col·lectius afins. Doncs ja han hagut altres casos similars
arreu de l ‘estat, i a més la Junta electoral ja admet l’objecció de conciència com una
causa per a no formar part d’una taula de votació.
¡¡¡DAVANT LES LLEIS INJUSTES, ES CORRECTE DESOBEIR!!!
¡¡¡TOTA DEMOCRÀCIA ÉS MENTIDERA!!!
¡¡¡A LES ELECCIONS DEL 28 D’ABRIL I 26 DE MAIG DEMANEM L’ABSTENCIÓ
ACTIVA!!!
C\Cardenal Cervantes núm 18 1-2ª
43001 Tarragona
Tarragona@cnt-tgn.org
69610102

A la CNT no et direm mai: «Vine, afilia’t al nostre sindicat, que et resoldrem tots els problemes. Ens pagues la quota, domiciliada per no embrutar-nos les mans amb diners suats, i ja et pots relaxar».

No ho faríem mai, no ho hem fet mai. El que sí que et direm és: «Organitza’t i lluita». En algun moment hauràs de plantar cara. En algun moment hauràs d’abandonar la teva submissió. Potser ho faràs quan arribis a l’empresa on t’ha enviat una ETT amb el més infecte dels contractes porqueria: dues hores al dia. Quan, un cop allà, la primera cosa que et digui l’encarregat o el responsable de personal sigui: «Mira, el contracte és per 2 hores i et pagarem el que marca el contracte. Però la jornada s’acaba quan s’acaba la feina». Quan vegis sorprès que el primer dia de treball s’allarga 4 hores, que no tenen intenció d’ampliar el teu contracte i que, a més, et recalquen que no paguen hores extra; amb tot plegat, doncs, el teu rendiment a l’empresa serà el doble del que et paguen. Potser llavors, en comptes d’acceptar-ho amb submissió, serà quan decideixis unir-te a un altre explotat com tu, i a un altre, i a un altre més. Aquest dia ja ha arribat. Ja és hora de plantar cara. A la CNT, on tots som treballadors, decidim i ens organitzem amb aquesta finalitat. Aquest és el primer pas d’un sindicat combatiu.

Per què hi ha tants treballadors que no s’organitzen? Perquè els han acostumat a delegar, i a molts, després de llargues jornades laborals, ja els va bé. Per a això hi ha les eleccions, oi?, per deixar que d’altres decideixin per tu. Aviat en tindrem quatre, gairebé de cop. Com que molts s’ho empassen tot, es tracta d’abusar de forma salvatge. És primavera i, com que al poble no li provoquen al·lèrgies ni afartament, que continuï votant servilment per fer el paper de talòs útil.

Curiosament, aquesta vegada els podrits i corruptes partits polítics tenien un problema: com continuar vivint de les martingales entre una legislatura i la següent? Així doncs, es van reunir les distintes comissions i no hi va haver discussió: es van concedir unes liquidacions d’uns 20.000 euros per als paràsits que continuaran i un altre salari més suculent per als qui abandonen després d’haver xuclat la mamella uns quants anys. L’altra novetat és que, si una campanya electoral normal dura 15 dies, la d’aquest any comportarà una autèntica tortura mental: gairebé tres mesos donant la llauna sense parar per veure qui es reparteix el pastís. Per acabar-ho d’adobar, amb una llei electoral pensada perquè no tots els vots valguin el mateix; en algunes zones, gràcies a aquesta mena de subhasta, n’hi ha que valen fins i tot el doble. Un exemple: aquí, a Catalunya, el vot de les zones rurals de Lleida o Girona val el mateix que el de dos ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, els independentistes de l’última moda s’asseguren sempre uns quants representants fixos a Madrid, canviï o no canviï el vent electoral i tant si el penell gira cap a la dreta facciosa o cap a la falsa esquerra. Sempre el mateix.

Per la nostra banda, pensem que la situació actual hauria de portar el moviment llibertari a ajuntar esforços, a confluir, perquè junts i units som més forts i temibles per al Sistema. De la mateixa manera, veiem imprescindible que el conjunt de la classe obrera, i amb més motiu els qui se senten llibertaris i anarquistes, entenguin la necessitat d’organitzar-se en el món del treball per mitjà de l’anarcosindicalisme, perquè si no participem en les lluites laborals amb les nostres exigències contra l’explotació, a favor del control dels mitjans de producció i l’eliminació del treball assalariat, i amb la pràctica de l’acció directa i l’ajut mutu, ho posem molt fàcil a les empreses, al capitalisme i a les organitzacions sindicals que continuaran amb la seva deriva pactista i reformista per poder-nos explotar més i millor.

En l’àmbit laboral, continuem com sempre: tu imposes una reforma i jo la trec per posar la meva, i totes són igual d’infectes per les retallades laborals que comporten. I no parlem del sector de l’ensenyament, que des de fa vint anys es modifica sense parar amb l’objectiu que el govern pugui imposar el seu interessat model d’adoctrinament. Mentrestant, els jerarques de CCOO i UGT estan al costat com dos lloros ensinistrats, movent el bec d’un costat a l’altre i, això sí, obrint-lo de tant en tant perquè el govern els doni les subvencions que necessiten. A canvi de l’empatx de pinso, continuen amb l’essència de la seva traïdora funció social: mantenir la classe treballadora, el poble, adormit, en un estat de desorientació perpètua i després, de tant en tant, promoure una petita vaga de dues hores amb què intentar justificar-se.

Tampoc no se salva de la situació actual la passiva i acovardida classe treballadora. Després de tants anys veient com la manipulen i exploten, continua amb la seva actitud conformista i insolidària, esperant subsistir amb les engrunes que li dona el Sistema. El mateix passa amb els milions d’aturats, molts s’agafen al miserable subsidi de 426 euros sense rebel·lar-se, deixant passar la vida.

Hi ha, però, una altra manera d’afrontar les coses: resistir a deixar-te robar la vida, el benestar, el futur i plantar cara als qui et volen aniquilar. És una llei de la natura que apliquen totes les espècies excepte una: l’ésser humà. En el món anarcosindicalista en diem l’acció directa. És la manera d’autodefensar-nos, d’organitzar-nos per combatre, l’única forma de sobreviure a aquest sistema capitalista i a aquest Estat infernal que t’arruïna i t’anul·la com a ésser humà.

Sabem que la unió fa la força i que aquesta frase, que pot semblar caducada, és l’única possibilitat de vèncer l’enemic. A CNT Catalunya hem après la lliçó. A partir d’aquest 1r de maig, després d’anys de fer el camí en solitari per qüestionar el que es veia venir, tornem a estar a la CNT-AIT, una organització que torna a créixer de forma notòria per ocupar l’espai que d’altres deixen mentre s’acosten, a marxes forçades, als plantejaments grocs dels sindicats pactistes.

Fes-te respectar, planta cara a l’explotació i a la precarietat laboral

Per l’abstenció activa, no permetis que les seves urnes tanquin la teva veu 

Organitza’t i lluita                         

TROBADA ANARCOSINDICALISTA

Plaça dels Àngels (MACBA)

11’30 hores – intervencions de: col·lectius llibertaris i lluites socials, anticarcelaries, laborals, antirrepresives, d’okupació, contra els desnonaments… poesia, cantautores i dinar

CNT-AIT Catalunya 
1r Maig de 2019

NO VOTES A NINGÚN PARTIDO POLÍTICO, PORQUE…

            *El Parlamento siempre ha servido a los intereses de la burguesía, jamás a los de los trabajadores.

            *Se obliga al ciudadano a delegar su derecho a decidir en todo lo que le afecta -derecho que sólo a él pertenece- en otras personas, sometiéndole a unas relaciones de vasallaje con las instituciones, que son el brazo ejecutor de la clase dominante.

            *Todos los partidos -se llamen de derechas o de izquierdas- son simples gestores del Sistema Capitalista. Gobierne quien gobierne, nada esencial cambia, porque las diferencias entre los programas de los partidos son sólo de matices y todos acatan, de principio a fin la Constitución.

            *Piden tu voto, en todos los casos, para perpetuar el Sistema Capitalista, cuando lo que habría que hacer es sustituirlo por otro, basado en principios de igualdad, libertad y justicia social.

            *El aparato estatal ( central, autonómico o municipal) crea, gracias a tu voto, dirigentes y dirigidos. Al no existir igualdad entre unos y otros, la democracia es una falacia.

            *No se trata de elegir un amo entre los varios posibles, sino de que los amos desaparezcan. Y eso jamás se logrará a través del voto.

            *No es democracia votar en las urnas, para que luego una minoría (que, al parecer, sabe de todo) tome todo tipo de decisiones que nos afectan, sin que podamos ni siquiera opinar.

            *No puede existir igualdad política entre los ciudadanos si no existe al mismo tiempo igualdad económica. Y, en estos momentos, la desigualdad económica es cada vez mayor.

            *Hay quien dice que si no votas no puedes quejarte después, pero es todo lo contrario: quien no vota es el que está más legitimado para quejarse, puesto que no se hace cómplice de lo que los políticos hagan una vez elegidos.

            *Ninguna conquista importante para los trabajadores se ha logrado jamás a través del voto. Siempre se ha conseguido a través de la lucha. En el mejor de los casos, el Parlamento se ha limitado a legislar a posteriori.

            *Algunas personas honestas que han llegado a los parlamentos se han corrompido e integrado en el Sistema, inevitablemente, o han dimitido cuando han conocido el mundo de la política por dentro.

            Los militantes de la CNT-AIT no aspiramos a conquistar el Estado, sino a suprimirlo, puesto que es la institución que garantiza que la burguesía pueda seguir explotándonos en el aspecto económico y privándonos del derecho a decidir en todo lo que nos afecta en el aspecto político.

¡¡¡NO CAIGAS EN LA TRAMPA DE LAS ELECCIONES!!!

¡¡¡ORGANIZATE EN LA CNT-AIT Y LUCHA CONTRA EL SISTEMA!!! 

LA VAGA DE LA CANADENCA

100 anys de la consecució en Espanya de la jornada de 8 hores de treball. Tenen que haver-hi lluites al carrer per aconseguir els drets a viure dignament, en aquests cas s’inicia la vaga pel acomiadament de 8 treballadors que protestaren al veure reduïts els seus sous, a més de voler organitzar-se sindicalment. Immediatament la solidaritat del altres treballadors es posa de manifest i declaren un boicot com a protesta, negant-se a tornar al treball fins que no fossin readmesos, però l’empresa, La Canadenca empren mides dràstiques i el despedeix a tots, la solidaritat es va extendre a altres seccions i al segon dia n’eren més de dos mils els acomiadats. Si sumaren treballadors d’altres empreses elèctriques, com Energía Eléctrica de Cataluña i el 17 de febrer se sumà a la vaga el sector tèxtil. El 27 de febrer la vaga en les companyies d’aigua, gas i electricitat era total.

Ja no era una vaga simplement laboral, s’havia transformat en una vaga social, on les condicions del comitè de vaga  foren les següents: llibertat del presos empresonats i la seva readmissió, l’obertura dels sindicats, l’immunitat  del comitè de vaga i l’establiment de la jornada de les vuit hores.

Inacceptable per part del govern i les empreses implicades, sota acusacions als treballadors, aquests es mantenien a la lluita, i el 7 de març començà una vaga al sector ferroviari que es faria general el dia 12. El govern publicà un ban de Milans del Bosch amenaçant als treballadors que no es presentessin al lloc de treball, però la gran majoria no es presentaren, degut això, més de tres mil persones foren empresonades al Castell de Montjuic.

Reunits el 15 i 16 de març, en presencia del emissari del govern espanyol, José Morote, es van reunir representants de La Canadiense i el comitè de vaga, i el 17 de març s’arribà al acord definitiu, acceptant, després d’un mes i mig de vaga les següents peticions: la llibertat pels treballadors empresonats, la readmissió dels treballadors en vaga sense represàlies, el pagament de la meitat del dies que havia durat la vaga, se establiria la jornada de 8 hores, y darrera l’acord definitiu s’aixecaria l’estat de guerra.

La CNT, per subscriure l’acord, convocà el dia 19 de març una gran assemblea en Barcelona, on assistiren  20.000 treballadors, aprovant l’acord en que s’havia arribat i es donava tres dies al govern per l’alliberament dels empresonats. El 3 d’abril un decret del govern establí la jornada de 8 hores.

Quan es compleixen 8 anys de l’accident de Fukushima-Daiichi, els efectes de la fuita radioactiva segueixen sense estar sota control. Encara queda el difícil treball de desmantellar els reactors i gestionar els abundants residus radioactius produïts. En particular, les 800.000 tones d’aigua radioactives que s’acumulen a l’entorn de la central.

Malgrat que la ciència estigui cada cop més avançada, mai es podran evitar els accidents nuclears; encara que existeixin ja alternatives energètiques molt més netes i respectuoses amb el medi ambient, els interessos econòmics de les empreses s’anteposen als criteris de seguretat. L’activitat radioactiva d’aquestes empreses és la principal causa de l’aparició de càncers, avortaments espontanis i d’altres trastorns mediambientals.

Des de diverses asosciacions ecologistes s’exigeix el desmantellament de les centrals nuclears a Espanya. L’envelliment de les centrals nuclears i l’absència de rigor davant les empreses per part del Consell de Seguretat Nuclear podrien provocar que es visqués a Espanya un nou Fukushima, a més les centrals nuclears espanyoles tenen un cost energètic i ambiental superior al de les energies alternatives.

Tenim present l’accident nuclear a la CN Vandellos fa ara 30 anys, i no millora la perspectiva

L’accident de Fukushima mostra la irresponsabilitat que suposa seguir apostant per l’energia nuclear, però tot i això el Govern socialista ha arribat a un acord amb les companyies elèctriques que fixa la data del tancament nuclear entre els anys 2025 i 2035. Aquest acord a mida dels interessos de les companyies, contravé la promesa electoral del PSOE que fixava el 2028 com a definitiva per a l’apagada nuclear. Aquest acord representaria retardar el tancament de les Centrals nuclears catalana entre els anys 2029 i 2034, la qual cosa al nostre entendre és una invitació a un autèntic suïcidi. No hi ha cap informe que avali la seguretat d’una CN més enllà dels 40 anys, a l’hora de prendre aquesta decisió només ha pesat el rendiment dels actius de les companyies elèctriques. Per tot això, exigim que no es renovin les llicències d’explotació de les plantes atòmiques a mesura que caduquin els seus permisos.

Després de Fukushima, tanquem les nuclears.

fuente: Ecologistas en Acción

Este conflicto viene originado en el fondo , por qué la compañera delegada de cnt-ait, lleva más de 10 años trabajando en el citado establecimiento, tiene una edad según el modelo neoliberal  ya no es productiva, eso junto a que tiene un contrato anterior a la reforma laboral del último gobierno, hace que la empresa tome como opción , el acoso y derribo para que la trabajadora abandone su puesto de trabajo asi ellos se ahorran la correspondiente indemnización, es decir quieren que les salga gratis.

En los planes de la empresa, es primordial que se vaya la compañera por qué así podrá contratar trabajadorxs en precario, es decir contratos temporales de media jornada pero que hagan más horas de las contratadas con lo que el negocio es redondo.

El problema es que se han topado con la compañera que está dispuesta a defender su puesto de trabajo, ya que no queda otra.

La empresa después de mucho tiempo menospreciando a la compañera , se está empezando A dar cuenta de que se le están torciendo los planes iníciales, ya que ella tiene detrás a toda la organización confederal, y está viendo de que ha topado un muro.

El objetivo que nos marcamos como sindicato es llegar a resolver el problema sin llegar a la justicia burguesa, mediante la acción directa.

Por la emancipación de la clase obrera¡¡

Salud i

CAFÉ SOLIDARIO DE COMERCIO JUSTO Y REBELDE, 100% CAFÉ DE CHIAPAS, DE LAS MONTAÑAS DEL SURESTE MEXICANO, CULTIVADO CON PRÁCTICAS ECOLÓGICAS Y COSECHADO CON DIGNIDAD.

250 g café molido 4 €

Aquest dimecres 27 de febrer ens hem concentrat diversos col·lectius per demanar la llibertat de Antonio Nieto Galindo, presoner mes de 40 anys a les carcels espanyoles , algú que representa una autentica cadena perpetua