La CNT-AIT: EL TEU SINDICAT!
Tots la resta de sindicats et demanen el vot. La CNT-AIT no. No volem que ens votis. A la CNT-AIT tenim altres interessos, i altres maneres de pensar i d’organitzar-nos.
La CNT-AIT no és una empresa d’assegurances, ni una gestoria laboral, ni una burocràcia sindical. El nostre sindicalisme es troba lluny de la burocràcia i dels despatxos oficials, es fa al carrer i als centres de treball. La CNT-AIT entén el sindicat com a eina de defensa dels treballadors i com a instrument de transformació social.
Ens organitzem a les federacions i seccions sindicals de la CNT-AIT per a practicar diàriament la solidaritat i per no caure en l’error de pensar que el sindicalisme és arreglar el nostre problema personal i oblidar-nos dels demés. Per exemple, quan sorgeix un conflicte laboral a una empresa, no importa de quin ram sigui, tota la CNT-AIT es posa en marxa per defensar als treballadors que tenen problemes.
Els treballadors no han de ser elements passius als que es recorre solament quan hi han eleccions a la empresa.
Tots els aspectes relacionats amb la defensa dels nostres interessos, condicions laborals, mobilitzacions,… han de ser decidits i portats a terme per nosaltres mateixos, pels afectats. Si això no és així, els treballadors perdem en mans de tercers el nostre dret a informar-nos i decidir. Ens entreguem en un exercici diari de delegacionisme i resignació en els comitès de l’empresa, formats per càrrecs que es deuen solament als seus privilegis personals, i als interessos de la burocràcia sindical a la que pertanyen. “Sindicats” que es mouen amb l’única finalitat d’obtenir més delegats a las eleccions sindicals, i així poder cobrar les corresponents subvencions de la patronal i de l’Estat per cada delegat elegit.
Per tot això, la CNT-AIT sempre ha rebutjat integrar-se al model vertical i autoritari imposat des de l’Estat i la Patronal, es diguin ara comitès d’empresa, abans enllaços sindicals, jurats mixtes, etc.
LA CNT-AIT: UN SINDICAT PER A LLUITAR
La CNT-AIT és un sindicat de treballadors/es amb molts anys de lluita i d’experiència a les seves espatlles.
La CNT-AIT no és una empresa d’assegurances, ni una gestoria laboral, ni una burocràcia sindical. El nostre sindicalisme es troba lluny de la burocràcia i dels despatxos oficials, es fa al carrer i als centres de treball. La CNT-AIT entén el sindicat com a eina de defensa dels treballadors i com a instrument de transformació social.
Ens organitzem a les federacions i seccions sindicals de la CNT-AIT per a practicar diàriament la solidaritat i per no caure en l’error de pensar que el sindicalisme és arreglar el nostre problema personal i oblidar-nos dels demés. Per exemple, quan sorgeix un conflicte laboral a una empresa, no importa de quin ram sigui, tota la CNT-AIT es posa en marxa per defensar als treballadors que tenen problemes.
Els treballadors no han de ser elements passius als que es recorre solament quan hi han eleccions a la empresa.
Tots els aspectes relacionats amb la defensa dels nostres interessos, condicions laborals, mobilitzacions,… han de ser decidits i portats a terme per nosaltres mateixos, pels afectats. Si això no és així, els treballadors perdem en mans de tercers el nostre dret a informar-nos i decidir. Ens entreguem en un exercici diari de delegacionisme i resignació en els comitès de l’empresa, formats per càrrecs que es deuen solament als seus privilegis personals, i als interessos de la burocràcia sindical a la que pertanyen. “Sindicats” que es mouen amb l’única finalitat d’obtenir més delegats a las eleccions sindicals, i així poder cobrar les corresponents subvencions de la patronal i de l’Estat per cada delegat elegit.
Per tot això, la CNT-AIT sempre ha rebutjat integrar-se al model vertical i autoritari imposat des de l’Estat i la Patronal, es diguin ara comitès d’empresa, abans enllaços sindicals, jurats mixtes, etc.
En resum, amb aquestes estructures es reprodueix al món del treball el model polític parlamentari:
1- Entreguem cada 4 anys els nostres drets de decisió i informació en mans de càrrecs jeràrquics, verticals i molt difícilment revocables. Al llarg de tot aquest temps, no tenen ni per què demanar la opinió ni tan sols donar explicacions als treballadors a qui legalment «representen». Solament ells decideixen.
2- Els càrrecs de delegats de personal o membres dels comitès d’empresa comporten una sèrie de privilegis personals (hores sindicals, blindatge del contracte, etc.) que no tenen la resta de treballadors. És l’estratègia del “divideix i venceràs”: la minoria de treballadors membres de comitès de empresa o delegats de personal tenen uns privilegis i interessos diferents al conjunt de la plantilla, son fàcils de corrompre, i es doten de les capacitats de negociació, informació, i decisió, que haurien de tenir el conjunt de la plantilla.
3- Els sindicats que s’avenen a jugar en aquestes estructures promogudes per l’Estat i la Patronal, acaben dependent d’elles, a través de les subvencions directes que representen cada delegat. Al final, el seu objectiu últim no és ja defensar als seus afiliats, si no aconseguir més delegats a las eleccions sindicals. Això és deu a la dependència a les subvencions que els permeten tenir càrrecs remunerats.
4- El cercle es tanca: la iniciativa, l’acció i les decisions dels treballadors queden anul·lades amb els comitès d’empresa o delegats de personal, amb delegats que són privilegiats i que són més propers a l’empresa que els atorga tota classe de prebendes i subvencions, i les burocràcies sindicals es venen al joc d’eleccions+subvencions+signatura d’acomiadaments i de reformes laborals i convenis regressius. L’últim efecte desitjat, és el que es produeix a conseqüència de l’acceptació per part dels treballadors de què la defensa dels drets i interessos queda en mans dels comitès d’empresa o delegats de personal i de las burocràcies sindicals que participen en ells.
Ja no fa falta organitzar-se, ni actuar, ni decidir, ni defensar els nostres drets si aquesta missió “l’han de fer” els comitès de l’empresa o delegats de personal.
Amb aquest delegacionisme, aquesta resignació, aquesta confiança amb els comitès de empresa i amb les burocràcies sindicals, així ens va.
Què es el que està passant ara? Aquí estan els darrers anys plens de mals convenis, reconversions salvatges, desertitzacions industrials, reformes laborals regressives, i en tots està la signatura dels sindicats «representatius».
Després de tot això, ens imposen unes reformes laborals duríssimes i unes condicions de treball cada cop pitjors: pensions més baixes i allargament de la vida laboral, acomiadament lliure i cada cop més barato, salaris més baixos, contractes temporals eterns amb la por constant a l’acomiadament, treballs en subcontractes i Empreses de Treball Temporal, treballs a destall, treballs com a fals autònom, etc.
COM FUNCIONEM?
Quan la CNT-AIT pren una decisió és per què l’han votada els seus afiliats a les assemblees.
La CNT-AIT rebutja la figura del dirigent i posa en el seu lloc a l’afilat. Les decisions es prenen en assemblees lliurement, i s’articulen federalment, a Plens i a Congressos regulars de l’organització. La funció dels secretariats consisteix en aplicar els acords presos.
A la CNT-AIT, els càrrecs són de gestió, acompleixen funcions representatives i de relació, i per espai limitat de temps, a la fi del qual són substituïts per altres companys. Tot els càrrecs són revocables en tot moment per l’assemblea o ple respectiu. Això permet afirmar que l’organització interna de la CNT-AIT prefigura el tipus de societat llibertària que propugna.
Una altra de les coses que ens diferencien de la resta de sindicats, és que a la CNT-AIT no ens mouen els interessos econòmics, ja què no tenim que mantenir a càrrecs alliberats (sindicalistes a sou). Tots els que ocupen càrrecs a la nostra organització no cobren un euro per fer-ho, són treballadors en actiu, aturats, estudiants i jubilats que no reben cap remuneració econòmica ja què la participació a la CNT-AIT es voluntària.
No acceptem subvencions, ni de l’Estat ni de la patronal, per tal de mantenir la pròpia independència i autonomia (un sindicat subvencionat no mossegarà la mà que li dona de menjar). La CNT-AIT es finança amb les cotitzacions dels afiliats.
CNT-AIT: ACCIÓ SINDICAL
A les grans i mitjanes empreses
Els afiliats a la CNT-AIT practiquem l’acció sindical a través de les Seccions Sindicals. La secció sindical és el conjunt de tots els afiliats de la CNT-AIT en una empresa o sector.
Per això, són tots els afiliats els que porten endavant l’acció sindical: informació als treballadors dels plans i actuacions de l’empresa, denúncia de les infraccions de normatives, lleis i convenis, defensa dels companys que tenen conflictes amb la patronal, elaboració de plataformes reivindicatives, organització de campanyes de solidaritat amb treballadors d’altres empreses o sectors, etc.
Els comitès d’empresa prenen el protagonisme als treballadors per què són ells els que ho porten tot, no deixen espai per a què la resta dels treballadors participin, proposin i decideixen.
A la CNT-AIT pensem que la informació és fonamental, per això la nostra acció sindical té un pilar bàsic en la contínua informació dels treballadors. Si un treballador està informat dels seus drets, de la situació dels seus companys, o d’altres rams diferents, i dels problemes del seu entorn, serà més procliu a ser independent, a ser solidari, a no deixar-se sotmetre i a exigir les seves reivindicacions.
Les empreses no volen tractar amb el Sindicat per què saben que és un organisme més fort, i que té més mitjans per defensar als seus afiliats. Per això, la tàctica patronal ha estat comitès contra sindicats, i la nostra ha de ser un sindicat obrer conseqüent i la desaparició dels comitès de empresa.
A la petita empresa i a la economia submergida
En aquestes condicions laborals el sindicalisme es torna més dur. La CNT-AIT desenvolupa llavors un model sindical basat en el sindicat directament. Allí és quan l’acció directa dels treballadors i la solidaritat es fan més necessàries.
Si hi ha problemes en aquests sectors, tots els companys de CNT-AIT donen suport als afiliats de CNT-AIT en aquests conflictes. Tot això es fa a través de la coordinació a les Federacions Locals de CNT-AIT.
La CNT-AIT denuncia sistemàticament la situació laboral de sectors com el de la construcció, el comerç, l’hostaleria, el camp, els milers de petites empreses de pocs treballadors.
Solament amb la unió i el suport de tots els treballadors, independentment d’on treballen, és com l’acció sindical és coherent i realment solidària. El contrari es caure en el corporativisme dels sindicats sectorials, en el “salvis qui pugui”.
FINALITATS DE LA CNT-AIT
Des de la seva creació la CNT-AIT té dos objectius principals:
-
Defensar i promocionar els interessos econòmics, socials, professionals i culturals dels seus afiliats, així com programar les accions necessàries per a aconseguir les millores socials i econòmiques, tant per als afiliats com per als treballadors en general.
-
La transformació revolucionària d’aquesta injusta i destructiva societat, per una altra que estigui formada per éssers iguals i lliures, sense classes, discriminacions ni privilegis. Tals continguts impliquen la supressió del capitalisme i la socialització de la economia en règim d’autogestió. Implica també la substitució de l’Estat per l’organització federalista dels municipis, de les regions i del país sencer.
L’autogestió econòmica i política és la forma que ha de tenir l’administració de la societat basada en el control i la gestió directa, pels propis treballadors, d’una economia posada al servei de les necessitats socials, i no al servei de l’interès d’uns pocs.
LA CNT-AIT I L’ESTAT
Un dels principals pilars de l’explotació econòmica actual és l’autoritarisme, que s’implementa com l’exercici del poder i el control d’una minoria sobre la majoria, i que constitueix un aspecte fonamental de l’economia, de l’Estat, com a últim defensor d’aquest esquema, i de les relacions entre els diferents grups de la societat, especialment entre les classes socials, les races, i els sexes.
L’anarcosindicalisme per tant, s’oposa a l’Estat, per què es sustenta en el poder, la coacció i la jerarquia, la qual cosa fa d’aquest un sistema violent i autoritari, doncs no permet la participació directa de les persones en les decisions importants referents a les seves vides.
L’Estat no és altra cosa que l’instrument defensor dels privilegis dels capitalistes; solament fa falta veure quines són les connexions entre el món empresarial i el polític, i a qui afavoreixen les lleis i les polítiques quan no són conseqüència d’una dura lluita i pressió popular.
Per a defensar els seus privilegis, els capitalistes, i la burgesia en general, utilitzen l’Estat, que a la seva vegada es dota del parlament, la policia, la justícia, la presó, l’exèrcit i la guerra, en definitiva, la violència, la repressió i la mort si és necessari.
LA TÀCTICA DE LA CNT-AIT
L’ACCIÓ DIRECTA significa defensar directament els problemes que tenim, sense intermediaris i amb els mitjans necessaris per aconseguir els nostres objectius. L’acció directa és independència i desvinculació de totes les convencions artificials (partits, parlaments, lluita pel poder), creades per usurpar el poder a la societat.
ANTICAPITALISME I ANTIESTATISME: l’anarcosindicalisme s’oposa al capitalisme en totes les seves variants per les següents raons:
1) Per ser injust, doncs la propietat dels mitjans de producció i la riquesa fruit del treball es distribueixen injustament provocant l’enriquiment d’uns pocs a costa de la gran majoria. La CNT-AIT és contrària al capitalisme per perpetuar l’explotació dels treballadors als països rics i la condemna a mort, per fam i malalties amb cura, de milions d’éssers humans al món espoliat.
2) Per ser ineficient, doncs la gran part de bens i serveis que es produeixen, estan destinats solament a incrementar els beneficis empresarials i no a satisfer les necessitats humanes.
Les immenses proporcions de recursos necessaris per a produir bens i serveis inútils socialment, mentre que hi ha carències generalitzades de bens necessaris, és l’exemple més clar d’aquesta ineficiència social.
3) Per ser genocida, doncs el motor del capitalisme i de tota empresa és la recerca del màxim benefici, per sobre de les necessitats socials i de la pròpia vida humana.
4) Per portar-nos a la destrucció de la vida: el capitalisme necessita créixer il·limitadament en un planeta, la Terra, que té un límit d’espai, de recursos naturals així com de capacitat per absorbir la contaminació. Si el capitalisme no creix, es col·lapsa i entra en crisis. El capitalisme, a més, genera valors nefastos per la convivència humana com el consumisme, l’egoisme, l’individualisme i la insolidaritat.
Volem canviar aquesta societat. Tots sabem que el poder corromp, que des del poder no s’arregla res (res més que el problema de qui se’n beneficia d’ell), que els problemes o els arreglem els d’abaix o ens segueixen sotmetent. Per això som contraris als parlaments, als polítics, als comitès d’empresa, als governs i als ajuntaments.
Per a defensar els nostres drets, per aconseguir progressives millores i conquestes al Capital, per tal de prefigurar una societat autogestionària, per a conscienciar a la societat del poder il·limitat de la unió i acció sense jerarquies, i per a transformar la societat, per tot això, ens organitzem a la CNT-AIT.
AFILIA’T:
ORGANITZA’T I LLUITA