
A la CNT no et direm mai: «Vine, afilia’t al nostre sindicat, que et resoldrem tots els problemes. Ens pagues la quota, domiciliada per no embrutar-nos les mans amb diners suats, i ja et pots relaxar».
No ho faríem mai, no ho hem fet mai. El que sí que et direm és: «Organitza’t i lluita». En algun moment hauràs de plantar cara. En algun moment hauràs d’abandonar la teva submissió. Potser ho faràs quan arribis a l’empresa on t’ha enviat una ETT amb el més infecte dels contractes porqueria: dues hores al dia. Quan, un cop allà, la primera cosa que et digui l’encarregat o el responsable de personal sigui: «Mira, el contracte és per 2 hores i et pagarem el que marca el contracte. Però la jornada s’acaba quan s’acaba la feina». Quan vegis sorprès que el primer dia de treball s’allarga 4 hores, que no tenen intenció d’ampliar el teu contracte i que, a més, et recalquen que no paguen hores extra; amb tot plegat, doncs, el teu rendiment a l’empresa serà el doble del que et paguen. Potser llavors, en comptes d’acceptar-ho amb submissió, serà quan decideixis unir-te a un altre explotat com tu, i a un altre, i a un altre més. Aquest dia ja ha arribat. Ja és hora de plantar cara. A la CNT, on tots som treballadors, decidim i ens organitzem amb aquesta finalitat. Aquest és el primer pas d’un sindicat combatiu.
Per què hi ha tants treballadors que no s’organitzen? Perquè els han acostumat a delegar, i a molts, després de llargues jornades laborals, ja els va bé. Per a això hi ha les eleccions, oi?, per deixar que d’altres decideixin per tu. Aviat en tindrem quatre, gairebé de cop. Com que molts s’ho empassen tot, es tracta d’abusar de forma salvatge. És primavera i, com que al poble no li provoquen al·lèrgies ni afartament, que continuï votant servilment per fer el paper de talòs útil.
Curiosament, aquesta vegada els podrits i corruptes partits polítics tenien un problema: com continuar vivint de les martingales entre una legislatura i la següent? Així doncs, es van reunir les distintes comissions i no hi va haver discussió: es van concedir unes liquidacions d’uns 20.000 euros per als paràsits que continuaran i un altre salari més suculent per als qui abandonen després d’haver xuclat la mamella uns quants anys. L’altra novetat és que, si una campanya electoral normal dura 15 dies, la d’aquest any comportarà una autèntica tortura mental: gairebé tres mesos donant la llauna sense parar per veure qui es reparteix el pastís. Per acabar-ho d’adobar, amb una llei electoral pensada perquè no tots els vots valguin el mateix; en algunes zones, gràcies a aquesta mena de subhasta, n’hi ha que valen fins i tot el doble. Un exemple: aquí, a Catalunya, el vot de les zones rurals de Lleida o Girona val el mateix que el de dos ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, els independentistes de l’última moda s’asseguren sempre uns quants representants fixos a Madrid, canviï o no canviï el vent electoral i tant si el penell gira cap a la dreta facciosa o cap a la falsa esquerra. Sempre el mateix.
Per la nostra banda, pensem que la situació actual hauria de portar el moviment llibertari a ajuntar esforços, a confluir, perquè junts i units som més forts i temibles per al Sistema. De la mateixa manera, veiem imprescindible que el conjunt de la classe obrera, i amb més motiu els qui se senten llibertaris i anarquistes, entenguin la necessitat d’organitzar-se en el món del treball per mitjà de l’anarcosindicalisme, perquè si no participem en les lluites laborals amb les nostres exigències contra l’explotació, a favor del control dels mitjans de producció i l’eliminació del treball assalariat, i amb la pràctica de l’acció directa i l’ajut mutu, ho posem molt fàcil a les empreses, al capitalisme i a les organitzacions sindicals que continuaran amb la seva deriva pactista i reformista per poder-nos explotar més i millor.
En l’àmbit laboral, continuem com sempre: tu imposes una reforma i jo la trec per posar la meva, i totes són igual d’infectes per les retallades laborals que comporten. I no parlem del sector de l’ensenyament, que des de fa vint anys es modifica sense parar amb l’objectiu que el govern pugui imposar el seu interessat model d’adoctrinament. Mentrestant, els jerarques de CCOO i UGT estan al costat com dos lloros ensinistrats, movent el bec d’un costat a l’altre i, això sí, obrint-lo de tant en tant perquè el govern els doni les subvencions que necessiten. A canvi de l’empatx de pinso, continuen amb l’essència de la seva traïdora funció social: mantenir la classe treballadora, el poble, adormit, en un estat de desorientació perpètua i després, de tant en tant, promoure una petita vaga de dues hores amb què intentar justificar-se.
Tampoc no se salva de la situació actual la passiva i acovardida classe treballadora. Després de tants anys veient com la manipulen i exploten, continua amb la seva actitud conformista i insolidària, esperant subsistir amb les engrunes que li dona el Sistema. El mateix passa amb els milions d’aturats, molts s’agafen al miserable subsidi de 426 euros sense rebel·lar-se, deixant passar la vida.
Hi ha, però, una altra manera d’afrontar les coses: resistir a deixar-te robar la vida, el benestar, el futur i plantar cara als qui et volen aniquilar. És una llei de la natura que apliquen totes les espècies excepte una: l’ésser humà. En el món anarcosindicalista en diem l’acció directa. És la manera d’autodefensar-nos, d’organitzar-nos per combatre, l’única forma de sobreviure a aquest sistema capitalista i a aquest Estat infernal que t’arruïna i t’anul·la com a ésser humà.
Sabem que la unió fa la força i que aquesta frase, que pot semblar caducada, és l’única possibilitat de vèncer l’enemic. A CNT Catalunya hem après la lliçó. A partir d’aquest 1r de maig, després d’anys de fer el camí en solitari per qüestionar el que es veia venir, tornem a estar a la CNT-AIT, una organització que torna a créixer de forma notòria per ocupar l’espai que d’altres deixen mentre s’acosten, a marxes forçades, als plantejaments grocs dels sindicats pactistes.
Fes-te respectar, planta cara a l’explotació i a la precarietat laboral
Per l’abstenció activa, no permetis que les seves urnes tanquin la teva veu
Organitza’t i lluita
TROBADA ANARCOSINDICALISTA
Plaça dels Àngels (MACBA)
11’30
hores – intervencions de: col·lectius llibertaris i lluites socials,
anticarcelaries, laborals, antirrepresives, d’okupació, contra els
desnonaments… poesia, cantautores i dinar
CNT-AIT Catalunya
1r Maig de 2019