MANIFEST DE SOLIDARITAT AMB FRANÇA:
Tot i l’assetjament polític, mediàtic i policial, les mobilitzacions a França contra la Reforma Laboral (Loi Travail) impulsada pel Govern social-liberal d’Hollande-Valls no deixen de créixer. Dos mesos de manifestacions, assemblees i accions de protesta en ascens que han donat un salt qualitatiu arrel de la recent vaga i, sobretot, dels bloquejos en zones industrials, especialment de refineries i dipòsits de carburants.
El rebuig popular al projecte de llei és avui majoritari, sobre tot entre les classes populars i la joventut, especialment combativa als instituts contra la nova amenaça de precarietat que se’ls ve a sobre. Mentrestant els nous sectors socials i professionals segueixen sumant-se a les aturades i accions de desobediència, el passat 14 de juny hi hague una manifestació a Paris, coincidint amb la votació de la llei al Senat, aquesta va ser durament reprimida. La retirada del text i la caiguda de Valls són avui els objectius a més d’un horitzó possible. Però no és suficient.
França ens aporta dues lliçons: la primera és que la millor manera de pressionar i incidir en els qui voten les lleis als parlaments és quan les i els de baix, qui fem que el món funcioni, qui ho movem tot, parem l’economia i curtcircuitem el seu sistema. La segona és que no és suficient només amb revertir puntualment les majories parlamentàries. És hora d’ampliar les mobilitzacions i de construir noves legitimitats que emanen de les places, dels centres de treball, de les explotades i de les oprimides en lluita. Quan les que ho mouen tot es rebel·len, tot es pot parar. En defensa dels drets socials i laborals solidaritat internacional amb les vagues i revoltes a frança, denunciem el silenci mediatic i la manipulació informativa que patim al respecte. La Classe Treballadora, Estudiants i el Poble en general a França porten des del mes de març mobilitzant-se amb vagues, manifestacions i ocupacions, contra la anomenada Llei El Khomri. Al dictat de la Unio Europea i la Troika el Govern Francés, com tans altres, preten acabar amb drets històrics de la Classe Treballadora francesa. La reforma laboral que volen impossar, entre d'altres coses, preten acabar amb la jornada laboral de 36hores i impossar un augment de jornada que pot arribar en alguns casos a 44 o 46 hores setmanals. Volen augmentar la durada del treball nocturn; pretenen suprimir la indemnització mínima per acomiadament improcedent. L'article 2 de la llei prioritza els acords d'empresa en detriment dels convenis col·lectius. Els actuals convenis anuals pasen a ser negociats cada tres anys amb una durada màxima de cinc anys sense garantir els drets adquirits. Res que desgraciadament no coneguem aquí, no per casualitat a aquesta reforma se la denomina una reforma a la espanyola. La qual cosa ens deuria unir a treballadors de frança estat espanyol portugal i grecia com agermanats de classe amb les mateixes problemàtiques.
La Classe Treballadora, Estudiants i el Poble francés amb la seva lluita es converteixen en un referent per a tota la Classe Treballadora Europea, tots els governs tinguin el signe que tinguin apliquen les mateixes receptes que ordena i mana la UE i la Troica: reformes laborals, retallades, precarització del treball, salaris de miseria i atur. Ara més que mai hem de reafirmar el que s'ha convertit ja en un lema de lluita: Governi qui governi els drets es defenen perquè no hi haurà cap canvi si la classe treballadora no reprenem el camí de la mobilització al carrer i a les empreses. Considerem que la lluita de frança es competencia de tothom. Si alla guanyen serà una derrota de les reformes laborals i un exemple a imitar per a milers de persones de la classe treballadora estudiantat i jovent d'arreu del continent.
SOLIDARITAT AMB EL POBLE FRANCES, PROU IMPUNITAT I REPRESSIÓ DE L'APARELL DE L'ESTAT FRANCES.
