L’ÚNIC CAMÍ RECORRIBLE
Des del 5 de maig el company anarquista Alfredo Cospito es troba presoner sota el règim del 41-bis. Aquesta mesura ha estat ordenada després de mesos de censura a la correspondència i després de l’operació repressiva Sibilla de novembre del 2021, per la qual ha rebut una ordre d’arrest a la presó. Darrere d’aquest encreuament repressiu de la condició carcerària d’Alfredo, hi ha la clara voluntat de l’Estat de tapar la boca a un company que, a aquests anys d’empresonament, hi ha contribuït molt, amb articles i intervents, al debat anarquista.
El 41-bis és un règim penitenciari dur, creat per aïllar, silenciar i aniquilar el presoner, tractant de portar-lo a la col·laboració amb la justícia. Instituït a finals de la dècada de 1980, inicialment venia aplicat en casos excepcionals de revolta o situacions d’emergència greu dins dels instituts penitenciaris. El 1992, després de la massacre de Capaci, ve estès als detinguts per màfia. Des del 2002 també ve aplicat a els condemnats per terrorisme i subversió, per tant com a instrument de repressió política. Actualment en aquest règim també se’n troben alguns presoners pertanyents a l’organització comunista BR-PCC. Establert originalment com un règim de detenció temporal, d’emergència a emergència, aquesta excepcionalitat ha esdevingut norma. Aquest mecanisme ja s’ha convertit en pa de cada dia per a la major part de la població des de la proclamació de la així anomenada pandèmia. Ara ja és evident: una quan s’ha establert una mesura d’emergència, mai no hi ha marxa enrere.
El trasllat d’Alfredo al 41-bis, igual que les condemnes recents a Juan, de 28 anys per un atac explosiu en una seu de la Lliga Nord, i Anna, condemnada juntament amb Alfredo per massacre política, són una veritable i pròpia advertiment per part de l’Estat: qui difon les pràctiques i les idees anarquistes i revolucionàries és enterrat viu. Les operacions antianarquistes dels darrers anys són també un exemple del cargolament repressiu que estem vivint. Davant això, no podem reduir-nos a rebre de la millor manera possible els cops que ens dóna l’Estat, esperant temps millors.
És urgent posar les bases d’una solidaritat revolucionaria, internacional, que sigui concreta.
Els únics anticossos per enfrontar la catàstrofe a què dia a dia ens condueixen l’Estat i els patrons són una propaganda i una acció que sàpiguen anar a l’arrel, expressant el sentit més íntim de la nostra lluita: la destrucció del que existeix sense cap mediació.
FORA ALFREDO DEL 41-BIS. TOTS LLIURES, TOTES LLIURES
MORT A L’ESTAT, VISCA L’ANARQUIA!
