Al voltant dels anarquistes
El Sr. Joaquim Manrubia, en carta al Director publicada al Diari Més en la seva edició del 14/09/09, per escriure sobre el conflicte entre l’Estat d’Israel i els palestins i les declaracions de la cantant Noa, comença parlant del cop d’estat feixista espanyol del 1936, de les diferents actuacions dels sectors antifeixistes, i de tòpics i mites sobre els anarquistes. Prejudicis fruits -creiem- del profund desconeixement dels fets històrics, però conseqüència d’una antiga estratègia política de sectors implicats en la repressió a la reraguarda republicana durant la guerra civil, per lliurar-se de la seva responsabilitat llençant la culpabilitat sobre d’altres, en aquest cas sobre el sector en posició més desfavorable per defensar-se, el moviment llibertari, i que a més a més, en aquest cas, va ser víctima d’aquesta mateixa repressió.
En primer lloc aclarir al Sr. Manrubia i a tots els lectors que hagin llegit la seva carta i no ho coneguin que la conjunció de les paraules partit i anarquista és impossible i contradictòria per definició. “Partit” és una organització que busca assolir el poder i “anarquista” es defineix entre d’altres coses per buscar dissoldre el poder per retornar-lo a la societat, propugnant models organitzatius autogestionaris. D’acord que durant un període de temps de la guerra civil, certs militants d’organitzacions llibertàries van arribar a ser fins i tot ministres, però no es pot dir que la finalitat d’aquelles mateixes organitzacions llibertàries pugui ser conquerir el poder polític, doncs aquells fets varen ser circumstancials, en unes condicions de guerra excepcionals, amb la intenció de col·laborar i no enfrontar-se amb la resta de sectors republicans i antifeixistes, varen ser reconegut àmpliament com una errada i una vulneració dels propis principis anarquistes, i amb conseqüències desastroses per les pròpies organitzacions llibertaries i pel propi devenir de la guerra.
Sobre els fets repressius dins la zona antifeixista li recomanaríem que llegeixi més sobre aquells fets històrics i no sols les apologies de comunistes exculpant-se la seva responsabilitat. Segurament no coneixerà sobre molts personatges com Melchor Rodríguez, anarquista i destacar membre de la FAI, i màxim responsable estatal de les presons quan Garcia Oliver era ministre de Justícia, i a qui li va ser commutada la seva pena de mort amb el franquisme i qualificat pels feixistes com “l’àngel roig” per la gran quantitat de gent implicada en el cop d’estat a qui va salvar la vida, en diverses ocasions posant la seva pròpia en perill, quan els comunistes anaven a recollir les famoses “saques” de feixistes per venjar la repressió sistemàtica i d’extermini dels franquistes.
Li aconsellem al Sr. Manrubia informar-se sobre els fets de maig del 1937, i de com Stalin a través del Partit Comunista es va fer amb el control a l’Espanya republicana. El mateix Stalin a qui no li interessava ja la guerra espanyola havent signat un pacte de no agressió amb Hitler. Els comunistes també varen obrir les “txeques”, on s’interrogava, torturava i assassinava a tot crític amb l’estratègia comunista, ja no sols anarquistes, si no fins i tot marxistes del petit partit POUM, i d’entre ells el seu més conegut líder mort pels comunistes, Andreu Nin.
No crec que el Sr. Manrubia conegui tampoc de les actuacions del comunista Líster i de les forces militars que dirigia, que mentre les columnes anarquistes avançaven guanyant territori als feixistes al front d’Aragó, ell en comptes de fer servir el seus homes, fortament armats pel règim soviètic, contra l’enemic franquista, es dedicava a detenir, matar, a imposar les ordres provinents de Moscou, i dissoldre per la força les experiències col·lectivistes i revolucionàries sorgides lliurement a la gran part del territori republicà.
Podem compartir el motiu de la carta del Sr. Manrubia, però no podem acceptar que per defensar els palestins llenci qualificacions tan inapropiades pel tema, amb difamacions maniquees i faltes de coneixement sobre els fets històrics referits.
CNT Tarragona
