Fa temps que per al què li arribi una mica d’informació, i vulgui veure, sap que algun suposat sindicalisme llibertari, té poc de llibertari i menys d’honest.
Reconegut ja, i pels seus propis fets, el sindicalisme corrupte, burocràtic, i vertical del model sindical d’eleccions sindicals+subvencions+dirigents alliberats+traïcions i pactes anti-obrers, obliga als sindicats minoritaris que volen fer la competència al seus germans grans, però que practiquen exactament la mateixa estratègia sindical (comitès d’empresa, finançament estatal, dirigents amb sou), que per fer-se un espai hagin de vestir-se d’un discurs i simbologia alternativa i llibertària, i així desmarcar-se en el discurs i imatge, i recollir a les eleccions sindicals el vot de càstig a CCOO/UGT.
Aconseguir més membres als comitès d’empresa i rebre, per tant, més subvencions de l’Estat per cada membre escollit, és fa essencial per mantenir les estructures i executives dels esmentats sindicats, dependents del finançament estatal, i per tal què a la fi, els dirigents sindicals puguin seguir cobrant els seus sous com alliberats als esmentats sindicats.
Que té de llibertari demanar el vot a unes eleccions sindicals o polítiques? Desacreditats per la seva pròpia història, a tota classe de socialdemòcrates i de comunistes sols els hi queda poder vendre -demanar el vot- amb la disfressa de llibertaris. Així usen unes banderes, uns colors, i s’autoqualifiquen d’anarquistes mentre demanen als treballadors (a les eleccions sindicals) o a la societat (a les eleccions polítiques) el vot pel seu sindicat o partit polític.
El model vertical, en el què els suposats «representats» han d’abdicar la seva sobirania per decidir els temes que els afecten (ja siguin a l’empresa o a la societat) en mans d’una minoria dirigent, i amb un xec en blanc, per fer el que vulguin durant 4 anys (inclús a sovint per sobre de les decisió del seus electors: recordem per exemple l’aprovació del Pla Bolonya al Claustre de la Universitat de Barcelona després de ser rebutjat per amplíssima majoria en referèndum), aquest fals sistema democràtic, jeràrquic i autoritari, està caduc per desacreditat. I sols cal que la majoria de la població, que comença a adonar-se cada cop més de l’engany de les eleccions i de la democràcia, sàpiga veure l’alternativa. Alternativa que, per altra banda, cada cop es practica més, doncs quan la societat s’organitza en qualsevol tipus de lluita social ho tendeix a fer cada dia en major mesura, i si vol tenir alguna credibilitat, de manera horitzontal, autogestionària i assembleària (mètode anarquista).
En aquest punt, en aquest despertar de molta gent de l’engany de la democràcia, apareixen candidatures, partits, sindicats que es volen aprofitar d’aquest corrent i d’aquesta gent, per fer exactament el mateix, demanar-los el vot, reproduir el sistema, i cobrar de l’Estat per cada vot, per cada membre escollit als comitès d’empresa, etc
Ara tenim un nou exemple quan Jordi Martí, no un simple afiliat a la CGT, si no el director del periòdic Catalunya, portaveu de la CGT catalana, participa en actes electorals de partits polítics (veure: http://www.pobleviu.cat/index.php?id_categoria=8&madre=7&id_noticia=1290).
Senyors de la CGT i de tants altres subterfugis autoritaris, diguin-se socialdemòcrates, comunistes, nacionalistes, patriotes, o com vulguin, però deixen de confondre i apropiar-se de la identitat de tot un moviment que lluita precisament en contra seva, que lluita per prendre’ls el poder i privilegis que vostès tenen o aspiren a tenir (amb candidatures polítiques o sindicals), i retornar-lo al poble abolint les estructures estatals i autoritàries per substituir-les per l’autogestió col·lectiva.
No poden dir-se llibertaris ni representants de cap moviment anti-autoritari doncs aquest moviment lluita en contra dels seus interessos, es a dir, en contra dels models autoritaris que vostès ocupen, creen, mantenen, reprodueixen…, i del què es beneficien o volen beneficiar, doncs a la fi els manté en els seus sous i privilegis.
Si volen viure prenent decisions pels demés, no comptin amb nosaltres, no confonguin, no es qualifiquen amb el què es contrari als seus interessos. Polítics i dirigents professionals, i aspirants a ser-ho, si no volen decidir en nom dels treballadors i treballadores sobre qüestions que no els afecten, deixin de demanar vots, deixin de viure de subvencions, renuncien als seus privilegis com a membres dels comitès d’empresa i als seus salaris, ja sigui com dirigents sindicals mantinguts amb els impostos de tots i totes, o com a regidors, aspirants a parlamentaris o eurodiputats, i fiquin-se a treballar com la majoria, o a buscar feina, però de treballs més dignes que viure de la resta i a més decidint en nom de tothom.
Antigament “l’esquerra” autoritària desqualificava els anarquistes de petits-burgesos i reaccionaris, per quan tenia l’oportunitat, quan tenia el poder, “eliminar-los” (executar-los), o en el millor dels casos enviar-los a Sibèria, o a les xeques espanyoles on detenien i torturaven a tot dissident. Ara, com se’ls coneix pels seus fets autoritaris es veuen obligats a disfressar-se d’un discurs i simbologia pròpia del seu enemic natural, el moviment llibertari i anarcosindicalista.
Però el que és nou, és que resulta que també aquest invent, aquesta mètode camaleònic, els està sent doblement útil, doncs, a més a més, els està servint per combatre amb aquesta estratègia de la suplantació i la confusió, tota crítica llibertària o anti-autoritària que lògicament ha de sorgir davant de tan gran estafa o engany.
No els hi seguim el joc, que no ens enganyin, per molt llibertaris que es diguin, a l’igual que el PP, el PSOE, IU-IC, ERC,… (a les eleccions polítiques) o a l’igual que CCOO, UGT (a les eleccions sindicals), sols volen que els votis per obtenir el poder i per mantenir els beneficis, els privilegis i les seves estructures i executives remunerades.
No deleguis, no els votis, organitza’t i lluita per recuperar el poder de decidir el destí de les nostres vides i del planeta, i poder solucionar els problemes que la seva ambició de poder ens ha deixat.
Un llibertari i anarcosindicalista de Tarragona
